Los astrónomos de la NASA lo habían predicho.
Diuen, diuen, diuen que en Pujol va sentir una moció intensa ahir a les vuit del vespre, mentre escrivia al cau del carrer del General Mitre. Trasbalsat, va teure el coll per la finestra i mirà al cel, els ulls tan oberts com les bosses on acumulava els bitllets del 3%.
-«Martonaaaaaaa», cridà la dona
-«Què tens, Jordi?
-Truca l´Arturu, a corre cuita…
(…)
-…Arturu? Sóc jo. Deixa-ho córrer, fill. No hi ha res a fer.
-Però President…vostè em va prometre que guanyariem…que podriem cobrar el 30%…que…
-Calla i mira al cel, babau»
Diuen, diuen, diuen que l´Arturu mirà al cel i, amb la veu tremolosa, murmurà a la Rakosnik:
–«Helena, treu les maletes que tenim preparades. Ens en anem al Canadà. Amb en Grifols. M´he arronsat»
Dolça i astronòmica Catalunya.
Crónicas de Murchante City 
Deja una respuesta